El nom de “Els Pescadors de l’Escala” que els havia estat adjudicat espontàniament pel seu públic primerenc, va ser adoptat en ferm i en exclusiva el 1972 quan el grup ja portava 8 anys constituït formalment. A partir d’aquell moment va quedar integrat per Simeó Català, Joan Farrés i Llucià Carbó, posteriorment s’hi va afegir en Carles Mallart (acordió) i en Josep Joli (contrabaix i veu) .

Els Pescadors de l’Escala s’han especialitzat en la vella cançó satírica de taverna, tan històrica, clàssica i antiga com l’havanera costabravenca. Algú pot trobar aquesta mena de cançó popular barroera o de gust dubtós, però en cap cas no se li pot discutir el mateix arrelament que l’havanera. Algunes de les més clàssiques cançons de taverna catalana satírica son La polvera, El Tango de la punyalada, La Ramona i en Tonet, La sardina i el Marxant. A molts llocs es recorda la personalíssima versió que en feia en Simeó Català, fundador del grup. abastament coneguda a molts punts del litoral i enregistrada discogràficament pels Pescadors de l’Escala.

En Simeó Català, persona molt carismàtica i líder indiscutible va portar el nom de l’Escala com a senyera i insígnia del grup, fent una important aportació a la nostra cultura musical durant tots aquest anys, impulsor de la cantada d’havaneres de l’Escala on hi han participat en totes les seves edicions, El grup a més de participar en moltes de les cantades mes importants d’arreu de Catalunya ha actuat també a les Illes Balears, Illes Canàries, Andorra, Alemanya, França, Suïssa, Argentina i Luxemburg entre d’altres. Porten fetes des de els seus principis mes de sis mil actuacions en directe, trenta enregistraments discogràfics, i actualment son el grup d’havaneres i cançó popular més antic del nostre país. Actualment Impulsors també del Concurs de composició d’havaneres de Sant Pol de Mar.

"Els Pescadors de l’Escala” son actualment una formació de música popular catalana. Amb això es vol dir que el seu repertori està conformat bàsicament per aquelles cançons que han sorgit de compositors del poble i que s’han divulgat al marge dels circuits comercials entre la nostra gent. La seva música per tant, és molt heterogènia però tot i amb això es podria dir que es mou entre l’expressió de sentiments d’enyorança d’un temps i d’un país més genuí i l’ànsia de divertir-se. La seva fórmula certament prové d’una llarga tradició. Per un costat de l’antiquíssima música burlesca i participativa de les tavernes populars i per l’altre del pòsit dels anys d’experiència i complicitat amb el públic.

La seva combinació musical, acordió, contrabaix, guitarra i veus, tot i tenir alguns imitadors és una formació típicament pròpia, així com la manera de combinar les veus solistes amb compactes conjunts corals. En el seu repertori hi té una gran importància el ritme sensual i tendre de les havaneres que donada la implantació que han tingut a Catalunya es pot dir que és ja un ritme nostre. No obliden tampoc les havaneres antigues amb el seu regust tropical que han sigut les inspiradores de les havaneres actuals.