Pescadors de l'Escala

Switch to desktop

Un xic d'història

Publicat a Història

Durant les dècades del 1920 i 1930 l’havanera escalenca havia tingut com a marc natural l’antic local de Ca la Neus, tot i que ni havia d’altres com la taverna de Can Maurici, a Can Trenta o a Cal Nanu. Aquesta darrere era la mes freqüentada pels pescadors, l’establiment era força més llarg que ample i actualment semblaria minúscul però en aquella època constituïa sense discussió una mena de casino on els treballadors del mar compartien els seus lleures.

Hi feien cap amb la llesca de pa i mitja dotzena de sardines a la brasa de casa, i a la taverna consumien el porró de vi. Si s’esqueia, la Neus podia preparar alguna cosa de menjar, inclòs el seu personal suquet de peix que posteriorment havia d’esdevenir famosíssim, fomentar la irradiació de la casa i provocar-ne el trasllat a dependències mes modernes i conformes a la demanda turística en alça.

A l’època florent del cant de taverna dintre del qual arrelava l’havanera, a Ca la Neus hi van destacar entre la consideració popular cantaires pescadors com en Damià Bonhome, originari de Palamós i fincat a l’Escala, dotat d’una veu no massa potent però amb un gran talent interpretatiu. “Tenia fusta d’artista” , diu la memòria dels qui el van conèixer quan eren vailets fascinats per aquelles exhibicions vocals.

El personatge de l’època amb rang d’institució en els ambients de cantades espontànies, era en Lill, un baix de veu superdotada, pastosa, molt sensible al matís. Encara s’assegura que no ha sortit des d’ençà cap baix com en Lill, tingut per una autèntica força de la naturalesa en aquest terreny musical.

El pou de saviesa quant a nombre de cançons en el repertori personal era un altre pescador de la mateixa època, molt recordat, Jaume Esquelleta, de gran dedicació al cant i que va practicar-lo fins a molt vell.

Albert Nicolau conegut com en Berto Refredillo és conjuntament amb en Jaume Esquelleta, el tenor destacat del moment en que l’havanera era una pràctica habitual entre els pescadors escalencs, encara que la coneixien més aviat amb el nom d’americana. Quan lligaven terceto en Jaume Esquelleta com a primera veu, en Berto Refredillo de segon i en Lill de baix, el resultat es recorda com d’una qualitat i una gràcia com no s’ha sentit mai més.

Les havaneres mes freqüents a Ca la Neus eren a les hores Yo anhelo vida mia, La barqueta, Pensando, Chinita, La caña dulce, etc.

L’havanera era cantada indistintament com arreu de la Costa Brava , entre tota mena de cançons catalanes i castellanes, cançons de taverna i sardanes. Els esmentats vells escalencs solien lluir-se amb una cançó com Felices, a tres veus i amb un fabulós solo de baix que continua figurant als annals de la transmissió oral. Altres cançons consagrades com a lluïment eren La conquista de Madrid o La estrella del destino, i algunes sardanes com la Fira de la Santa Creu o Les aromes del Queralt.

Durant la dècada dels quaranta Jaume Esquelleta encara va arribar a afegir-se en algunes ocasions al terceto integrat per Ferràn Català, la seva muller Carme Hereu i el baix Pere Sastre. Aquest grup havia anat fins i tot a cantar, amb el reforç de l’avi Xaxu a la guitarra i de Simeó Català, als Carnavals de Palafrugell tres o quatre anys seguits, desplaçament poc usual a les hores, a partir d’aquell moment i davant la creixent demanda de les seves intervencions musicals, el grup es va anar semiprofessionalitzant. Es vàren reforçar amb altres músics i amb poc temps es varen convertir en un referent de música popular arreu de Catalunya.

50 anys d'història

Publicat a Història

El nom dels Pescadors de l’Escala no va aparèixer originàriament per designar un grup constituït, sinó que era la denominació genèrica i en minúscula –els pescadors de l’Escala- dels cantaires escalencs que durant les dècades dels 40 i 50 els dies que bufaven nords, redossaven les teranyines al port de l’Estartit i les tripulacions a la taverna de “ Cal Moreno”. Allà s’hi trobaven Simeó Català, Joan Ferrés, Ramón Callol dit Ramón Duc, Enric Molei.. etc.

foto pescadors actuals

Se servien generosament els gots de vi directament del bocoi –“Noia, apunta aquest i esborra l’altre...”- i engegaven el repertori entre el qual les havaneres eren conegudes per americanes, entremig de moltes altres cançons tradicionals, cançons de moda o sardanes, sense fer cap fàstic a alguna ranxera de Jorge Negrete i als boleros d’Antonio Machín a l’apogeu de la seva vigència, amb acompanyament de maraques i tamborins si hi esqueia.

El nom de “Els Pescadors de l’Escala” que els havia estat adjudicat espontàniament pel seu públic primerenc, va ser adoptat en ferm i en exclusiva el 1972 quan el grup ja portava 8 anys constituït formalment. A partir d’aquell moment va quedar integrat per Simeó Català, Joan Ferrés i Llucià Carbó, posteriorment s’hi va afegir en Carles Mallart (acordió) i en Josep Joli (contrabaix i veu) .

Els Pescadors de l’Escala s’han especialitzat en la vella cançó satírica de taverna, tan històrica, clàssica i antiga com l’havanera costabravenca. Algú pot trobar aquesta mena de cançó popular barroera o de gust dubtós, però en cap cas no se li pot discutir el mateix arrelament que l’havanera. Algunes de les més clàssiques cançons de taverna catalana satírica son La polvera, El Tango de la punyalada, La Ramona i en Tonet, La sardina i el Marxant. A molts llocs es recorda la personalíssima versió que en feia en Simeó Català, fundador del grup. abastament coneguda a molts punts del litoral i enregistrada discogràficament pels Pescadors de l’Escala.

En Simeó Català, persona molt carismàtica i líder indiscutible va portar el nom de l’Escala com a senyera i insígnia del grup, fent una important aportació a la nostra cultura musical durant tots aquest anys, impulsor de la cantada d’havaneres de l’Escala on hi han participat en totes les seves edicions, El grup a més de participar en moltes de les cantades mes importants d’arreu de Catalunya ha actuat també a les Illes Balears, Illes Canàries, Andorra, Alemanya, França, Suïssa, Argentina i Luxemburg entre d’altres. Porten fetes des de els seus principis mes de sis mil actuacions en directe, trenta enregistraments discogràfics, i actualment son el grup d’havaneres i cançó popular més antic del nostre país. Actualment Impulsors també del Concurs de composició d’havaneres de Sant Pol de Mar.

"Els Pescadors de l’Escala” son actualment una formació de música popular catalana. Amb això es vol dir que el seu repertori està conformat bàsicament per aquelles cançons que han sorgit de compositors del poble i que s’han divulgat al marge dels circuits comercials entre la nostra gent. La seva música per tant, és molt heterogènia però tot i amb això es podria dir que es mou entre l’expressió de sentiments d’enyorança d’un temps i d’un país més genuí i l’ànsia de divertir-se. La seva fórmula certament prové d’una llarga tradició. Per un costat de l’antiquíssima música burlesca i participativa de les tavernes populars i per l’altre del pòsit dels anys d’experiència i complicitat amb el públic.

La seva combinació musical, acordió, contrabaix, guitarra i veus, tot i tenir alguns imitadors és una formació típicament pròpia, així com la manera de combinar les veus solistes amb compactes conjunts corals. En el seu repertori hi té una gran importància el ritme sensual i tendre de les havaneres que donada la implantació que han tingut a Catalunya es pot dir que és ja un ritme nostre. No obliden tampoc les havaneres antigues amb el seu regust tropical que han sigut les inspiradores de les havaneres actuals.

 
La seva impecable trajectòria musical al llarg dels seus 50 anys d’història ha fet que hagin estat reconeguts aquet 2014 amb la “ Creu de Sant Jordi “ una distinció de la Generalitat de Catalunya creada amb la finalitat de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural».

 

Els actuals components del grup som:

Quim Mas i Gibert (Tenor 1er i Guitarra)
Josep Cruanyes (Baríton)
Jordi Cabarrocas i Serra (Baríton alt i Contrabaix)
Albert Prat i Vila (Director musical i artístic, Acordió i Baríton alt)

Template Dissenyat © Joomla Templates | GavickPro i adaptada per Disseny Virtual. Tots els drets reservats.

Top Desktop version