|
 Sembla que per fi el disc ja té data de presentació. Serà el diumenge 18 d'Abril a les 18:30 de la tarda a la Plaça Victor Català de l'Escala. El disc serà doble amb el CD de 12 cançons i un DVD amb videoclip del single "Vull ser el teu port" i reportatge de la festa de l'anxova d'enguany.
De mica en mica i quan s'acosti la data anirem desvetllant més detalls de la celebració però de moment us publico el text de presentació del disc que ens ha escrit el nostre amic Miquel Guiu: Déu n’hi do com passa el temps! Sembla que va ésser ahir que en el diari Tele-expres de Barcelona vaig llegir una noticia en que a la Costa Brava es feien cantades d’havaneres, es dir, cançons que cantaven els mariners d’aquelles terres. Ho dic així perquè a la Terra ferma quedàvem molt lluny fa quaranta anys de les costes gironines. En aquest article que comentem es feia referència a que a una d’aquestes cantades d’havaneres van acudir els prínceps del país vehí, i quan la presentadora va parlar en castellà davant la presència dels tants insignes convidats, el públic va començar a cridar i xiular perquè continues parlant en la nostra llengua, obligant a la complaent senyora a parlar en català. Només per aquesta noticia l’esmentat diari va ésser segrestat per la censura. L’estiu següent aquest mateix diari tornava a parlar de la mateixa cantada d’havaneres i explicava que un grup de l’Escala havia estrenat una havanera que acabava cridant: “Visca Catalunya”, “Visca els Catalans”. També ja endevineu que el diari va tornar a ésser segrestat. Sort n’hi tenia que el propietari del quiosc era amic meu, i coneixedor de les meves idees, en guardava totes les publicacions segrestades que en aquells temps, de vegades, em costaven la setmanada. En aquest context i d’aquesta manera va ésser el meu primer contacte amb els meus estimats Pescadors de l’Escala. Fa trenta sis anys vaig entrar a treballar a l’Ajuntament de Lleida i marcat pel que us acabo d’explicar, li vaig demanar al “concejal” de festes que aleshores era del “tercio sindical” que per la festa major de Sant Miquel d’aquell any podríem fer havaneres dins dels actes de la festa. Ell, que havia estat a Girona, li var semblar bé, i el intermediari que contractava les actuacions només va trobar en aquells temps Els Pescadors de l’Escala per llogar. Eren els únics que començaven a actuar dalt dels escenaris escampant la cançó popular catalana per tot el nostre país. Érem a la plaça de la Paeria de Lleida, a les deu del vespre, unes setanta persones les que varem seguir embadalides l’actuació del grup que van tancar amb l’havanera: “El meu avi”. En aquells moments, dalt d’una de les petites balconades de la vetusta plaça va aparèixer una senyera i els assistents entre porucs i satisfets ens varem emocionar. La bronca que em va caure! El “concejal” va ésser cridat pel “gobernador civil” que li va demanar explicacions. Valgui tot aquest preàmbul per refermar el que avui en dia continuen essent Els Pescadors de l’Escala, la millor representació de la música popular catalana en l’àmbit de les havaneres i que continuen tenint malgrat els canvis generacionals, el regust de mar, de catalanitat, adornat en l’actual formació amb una preparació musical exquisida. Avui en dia, on els van escoltar setanta persones, els escolten deu mil, però els nostàlgics que varem escoltar els vells pescadors, trobem encara en la seva música la mateixa emoció, la mateixa interpretació, amb molta més qualitat musical, pot ser si, però amb el mateix encant. Voldria tenir un record personal per l’amic Simeó Català. Tinc una gravació seva a l’auditori Enric Granados de Lleida, crec que va ésser la seva penúltima actuació, en que canta la cançó “un viejo amor”. Si hagués una escola d’havaneres s’hauria de passar a tots els aspirants a cantaires, per a que fos el seu exemple. Els hereus de tota aquesta història, de tota aquesta herència humana i musical sou vosaltres, i us haig de dir que sou uns dignes successors de tots i cadascun dels que han passat per aquest reconegut grup. Canteu les sardanes com ningú. La cadència de les vostres havaneres, boleros i altres cançons és la més ajustada. Les cançons de gresca que conserveu i que canteu en totes les vostres actuacions son un exemple de recuperació de costums populars. El vostre nivell musical actual es elevadíssim i sou els més dignes representats de la cultura popular i tradicional de Catalunya, i porteu la bandera de l’estimada l’Escala enlairada en el més alt dels pals del vostre vaixell. Sembla que els vostres avantpassats grecs i romans ja cantaven el vostre repertori. Ara farà quaranta cinc anys el grup com a tal, molt abans a Cal Negre a l’Estartit i a Cal Paxei a Tamariu ja havien conegut les cançons “a pelo” pels vells cantaires de l’Escala. Que dureu molts anys, per ells, pel que representeu, i per nosaltres, els aficionats a aquest gènere musical que sempre us estarem agraïts per tantes jornades de festa. Així doncs, Albert, Jordi, Joan i Quim, per molts anys. Miquel Guiu i Domingo
|